BREAKFAST4INNO 2026
BREAKFAST4INNO és una activitat de trobada del sector empresarial i del món de la recerca i la innovació focalitzada en compartir coneixements i difondre els resultats de les investigacions que es porten a terme, detectar necessitats conjuntes i afavorir sinergies buscant l’aplicació d’una innovació empresarial dins processos industrials, nous productes o serveis, noves solucions de gestió, entre altres.
DIV
20
febrer
REFORÇAR LA RESILIÈNCIA DELS CEREALS ENFRONT EL CANVI CLIMÀTIC
- Roxana Savin: Professora Catedràtica del Departament de Ciència i Enginyeria Forestal i Agrícola de la Universitat de Lleida. Investigado- ra del grup de Fisiologia de Cultius d’Agrotecnio.
- Neus Prieto Diez: Responsable de producció i mediambient de la Malteria La Moravia.
- Laura Martínez Plantón: Responsable de Programes de millora genètica en cultius hortícoles i extensius de Semillas Batlle.
El canvi climàtic està incrementant la freqüència i la intensitat d’episodis extrems, com els cops de calor i les pluges tardanes (precursors de brotació precollita), amb efectes negatius sobre els cultius: disminueix el rendiment, empitjora la qualitat del gra i redueix la seva aptitud per a la producció de malta i cervesa. Aquests reptes afecten tant els agricultors com la indústria maltera i cervese- ra, i fins ara han estat poc estudiats, especialment a les regions mediterrànies i a Catalunya.
En aquest esmorzar informatiu, Agrotecnio, Semillas Batlle i Malteria La Moravia (Grup Damm) presentaran el projecte ResOrMa (Resilièn- cia de l’Ordi i de la Malta). Aquesta iniciativa, coordinada pel Grup de Recerca de Fisiologia de Cultius d’Agrotecnio i finançada pel Depar- tament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generali- tat de Catalunya, té com a objectiu desenvolupar eines i estratègies per adaptar millor el cultiu d’ordi a les noves condicions climàtiques, protegint el rendiment i la qualitat del gra i promovent pràctiques més sostenibles i resilients per al sector.
Inaugura el cicle l’Honorable Sr. Òscar Ordeig i Molins, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
DIJous
12
MARÇ
FOMENT DEL CULTIU LOCAL DE SOJA NO TRANSGÈNICA DE VALOR AFEGIT: UNINT RECERCA, INDÚSTRIA I SECTOR PRIMARI
- Daniel Plaza Bonilla: Investigador del Grup de Biotecnologia Vegetal Aplicada d’Agrotecnio i Professor agregat a la UdL.
- Richard Petro: Responsable del Departament Comercial d’Elian Barcelona.
A Europa hi ha una demanda creixent de proteïna de soja no transgènica. L’aposta d’Elian Barcelona per fomentar el cultiu de soja local pot contribuir a diversificar els sistemes de producció de regadiu i fer-los més sostenibles. Per fer-ho possible, s’estan desen- volupant iniciatives d’innovació agronòmica, així com accions de transferència de coneixement i de col·laboració entre el món de la recerca, la indústria i el sector primari, que es donaran a conèixer.
DIJOUS
9
abril
ADDITIUS ALIMENTARIS PER MITIGAR L’IMPACTE DELS GASOS D’EFECTE HIVERNACLE
- Gabriel de la Fuente: Investigador del Grup de Nutrició Animal i Medi Ambient d’Agrotecnio i Professor Agregat a la Universitat de Lleida.
- Estefanía Pérez-Calvo: Investigadora en Nutrició i Salut Animal a DSM Nutritional Products ANH.
L’emissió de gasos d’efecte hivernacle és al centre del canvi climàtic i de l’escalfament global. A la COP26 de Glasgow, més de 100 països van reconèixer que la reducció del metà és l’estratègia més eficaç per mantenir a l’abast l’objectiu de limitar l’escalfament a 1,5°C. L’origen de les emissions és variat, però es considera que l’activitat ramadera global contribueix a les emissions antropogèniques de GEHenun18%.
L’amoníac, per la seva banda, és responsable de la formació d’òxid nitrós i contribueix a l’eutrofització de les aigües subterrànies. Dins de les recomanacions del Ministeri per mitigar-ne l’impacte hi ha l’ús d’additius alimentaris que redueixin o limitin les emissions per part de la ramaderia, ja sigui en el mateix animal o a través dels seus productes d’excreció. En aquest sentit, empreses com DSM Nutritio- nal Products ANH treballen en la recerca de nous productes que ajudin el sector ramader a reduir el seu impacte sobre el medi ambient sense comprometre la productivitat del sector.
DIJOUS
14
maig
GEOESTADÍSTICA I INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL: EINES NECESSÀRIES EN EL MANEIG INTEGRAT DE LA CARPOCAPSA
- Ouijdan Hajjaj: Investigadora predoctoral del grup d’AgròTICa, Agricultura i Ramaderia de Precisió d’Agrotecnio.
- David Valverde: I+D+I i Producció biològica Agronatur Biocontrol.
- Gerard Daniel Martínez: Tècnic en gestió de plagues i malalties ADV Nufresco.
La carpocapsa (Cydia pomonella) és la principal plaga de la pomera a Catalunya i el seu control requereix sovint l’ús de pesticides. Reduir els tractaments químics sense perdre eficàcia és un repte clau del maneig integrat de plagues, especialment en zones amb petites parcel·les i cultius mixtos, com moltes àrees de Lleida.
L’anàlisi de la distribució espacial i temporal de la plaga mitjançant intel·ligència artificial i geoestadística permet optimitzar l’ús de pesticides, aplicant-los només quan i on cal. Aquest enfocament millora la prevenció i el control a escala de parcel·la, mitjançant un ús més precís de trampes i tractaments ajustats, i a escala regional facilita la predicció del risc i l’activació de sistemes d’alerta primerenca.
DIJOUS
11
juny
VALORITZACIÓ DE LA LLET DE TRANSICIÓ MITJANÇANT FERMENTACIÓ PER A NOUS ALIMENTS
- Nàdia Ortega: Professora del departament de Tecnologia, Enginye- ria i Ciència d’Aliments de la UdL. Investigadora del grup de Compos- tos Bioactius dels Aliments d’Agrotecnio.
- Elena Garcia: Investigadora del Programa de Producció de Remu- gants de l’IRTA.
- Gabriel de Mariscal: Director General de Llet Nostra.
La llet de transició és la llet produïda per la vaca entre el calostre i la llet madura. Tot i presentar una composició rica en proteïnes, greixos, vitamines, minerals, factors de creixement i compostos immunoactius, actualment no es recull ni es valoritza de manera específica, fet que comporta una pèrdua de recursos i d’oportunitats econòmiques per al sector lacti.
El projecte FerMilk proposa una prova de concepte científica i aplica- da per transformar aquesta llet de transició en ingredients i aliments funcionals d’alt valor afegit, mitjançant processos de fermentació controlada amb bacteris làctics seleccionats i l’ús de tecnologies de processament per altes pressions (PAP) i d’homogeneïtzació per alta pressió (HPH).
Aquest enfocament permet millorar la digestibilitat, l’estabilitat microbiològica i el perfil funcional de la llet, potenciar-ne les propie- tats saludables i generar nous productes amb aplicacions tant en alimentació animal (remugants) com, potencialment, en alimenta- ció humana. El projecte FerMilk s’alinea amb la promoció de la bioeconomia mitjançant la valorització de subproductes agroali- mentaris, integrant recerca, innovació i transferència de coneixe- ment al sector productiu.
DIJOUS
9
juliol
L’OLI DEL PALLARS, UNA OPORTUNITAT PEL TERRITORI
Aquest Breakfast4Inno tindrà lloc a Tremp.
- Laura Rubió: Professora agregada del Departament de Tecnologia, Enginyeria i Ciència d’Aliments de la UdL i investigadora del grup de Compostos Bioactius dels Aliments d’Agrotecnio.
- Dolors Etxalar: Responsable de Promoció Local, Ajuntament de Tremp.
- Oriol Sullà: President de l’Associació de productors d’oli del Pallars
Tot i situar-se en un context climàtic exigent per al conreu de l’olivera, l’oli forma part de la identitat del Pallars Jussà. Des de 2015, la col·laboració entre l’Associació de Productors d’Oli del Pallars i l’Ajuntament de Tremp, en el marc del programa Al teu gust, ha impulsat el sector mitjançant la diferenciació varietal i l’aposta per la qualitat, amb un impacte positiu en la cooperació territorial, el teixit empresarial i el posicionament dels olis del Pallars a Catalunya.
En paral·lel, la recerca del Grup de Compostos Bioactius dels Aliments de la Universitat de Lleida ha contribuït a generar coneixe- ment sobre la qualitat nutricional i funcional dels olis d’oliva del territori de Lleida, mitjançant la caracterització del seu contingut en polifenols i altres compostos bioactius, l’estudi de com el clima, el reg i els processos d’elaboració influeixen en aquesta composició, així com la participació en estudis de validació dels seus efectes saludables. Aquesta recerca aporta una base científica per a la valorització i diferenciació dels olis en clau de salut i qualitat.
DIJOUS
8
oct.
MARQUES EPIGENÈTIQUES COM A FONT DE MILLORA GENÈTICA EN LA SALUT PORCINA
- Houda Laghouta: Invetigadora postdoctoral del Grup de Millora Animal d’Agrotecnio.
- Yuliaxis Ramayo Caldas: Investigador en biologia computacional i metagenòmica d’IRTA.
- Sofía Gol: Seleccion Batallé
En els darrers anys hi ha hagut un gran interès per desxifrar la base genètica de la resposta del porc als desafiaments per patògens, així com la seva possible millora mitjançant selecció genètica. Fins ara, els marcadors i gens associats amb la salut porcina només expliquen parcialment la resposta del porc. La component epigenètica, és a dir, els canvis en l’expressió dels gens que no estan causats per modificacions en la seqüència de l’ADN, no ha estat fins ara estudiada. Aquestes marques es generen per l’exposició del porc a factors ambientals com l’estrès o els patògens.
En el projecte Epihealth, IRTA i Agrotecnio han treballat conjuntament per: identificar marques epigenètiques entre porcs estressats i no estressats, utilitzant tant l’estrès social com l’immunològic; i validar els resultats en lots d’engreix que han patit brots infecciosos respiratoris.
DIJOUS
12
NOV.
AGRIFOODTEF: VALIDANT LA ROBÒTICA PER A UNA AGRICULTURA MÉS SOSTENIBLE
- Roberto García: Catedràtic de la Universitat de Lleida i coordinador estatal del projecte AgrifoodTEF.
- Ricard Pardell: CEO i fundador d’Agrikola AI.
- Fran García: Professor i investigador Agrotech-UPC, Universitat Politècnica de Catalunya
Per afrontar el repte de reduir els productes fitosanitaris en l’agricul- tura, l’empresa Agrikola.AI ha creat Wagus, un robot autònom que utilitza llum UVC per controlar fongs en cultius hortícoles sense l’ús d’agroquímics, protegint les collites i promovent una agricultura més sostenible.
Gràcies al projecte europeu AgrifoodTEF, finançat per la UE i el MAPA, el robot Wagus i la seva plataforma de control Numbus han estat validades per la Universitat de Lleida i la Universitat Politècnica de Catalunya, demostrant eficàcia agronòmica, rendiment operatiu i viabilitat econòmica, garantint una solució intuïtiva i fàcil d’adoptar pels usuaris.
DIJOUS
10
DES.
PRODUIR PLANTES AROMÀTIQUES I MEDICINALS AMB APLICACIONS EN L’ÀMBIT DE LA SALUT, L’ALIMENTACIÓ I LA COSMÈTICA
- Roser Cristóbal: Investigadora del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya.
- Joan Domínguez Sirvent: Administrador de Taüll Organics
El ventall de plantes aromàtiques i medicinals (PAM) que es poden cultivar en els diferents escenaris agrícoles de Catalunya és molt ampli.
Trobar aquelles espècies que tinguin una sortida comercial sostin- guda en el temps és un dels pilars per garantir l’èxit de la plantació. Són cultius força exigents en mà d’obra, instal·lacions i equipament, ja que és necessària una primera transformació (oli essencial, extrac- te, planta seca o planta fresca) per obtenir matèria primera que permetrà, o bé elaborar productes finals i treure’n un valor afegit si la superfície de cultiu és petita, o bé vendre-la a l’engròs si la superfície de cultiu és gran.
El cultiu de PAM admet les dues escales de producció i hauria de contribuir a enriquir el mosaic agroforestal del nostre país, reforçant la biodiversitat i crear paisatges més resilients, que alhora generin oportunitats perquè persones emprenedores iniciïn projectes i romanguin al territori.
