El teix (Taxus baccata) és una espècie de conífera (plantes que produeixen pinyes – “cons”) que va originar a l’Amèrica del Nord a finals del Cretaci (fa 66 milions d’anys) i es va estendre pel continent eurasiàtic durant el Miocè (fa 23 milions d’anys), tot superant les Èpoques Glacials, d’on es troben els primers registres paleobotànics de pol·len. Al territori català, el teix està protegit. Pertany a barrancs i vessants ombrívols dels paisatges d’alta muntanya, típicament aïllats, sense formar boscos.
Durant la història de la humanitat el teix ha estat un arbre molt important: sagrat en rituals pagans precristians i constituent de jardins d’esglésies romàniques. A contra partida, tota la planta, excepte la pell de les llavors, conté taxina, un alcaloide molt tòxic que, en petites quantitats, s’utilitzava com a narcòtic i emmenagog. Ara bé, consumir més de 50 grams pot provocar aturades cardiorespiratòries en humans, per les quals actualment encara no n’existeix cap antídot. La taxina era un component especialment útil en conflictes bèl·lics: els arquers untaven les fletxes que disparaven amb saba del teix, per matar als seus adversaris, en cas que el cop de fletxa no fos letal; i, en l’Antiga Roma, dirigents militars i soldats l’usaven per suïcidar-se quan perdien batalles.
Actualment, el teix té aplicacions en la quimioteràpia: avenços en recerca farmacèutica han trobat un segon component del teix, el taxol, trobat a l’escorça, amb propietats anticanceroses contra el càncer de mama, ovari, pell i còlon.
