Les plantes que viuen en zones muntanyoses, com els avets, les pícees o alguns pins, on a l’hivern són habituals les temperatures negatives, han desenvolupat diverses adaptacions que els permeten sobreviure en ambients sovint extrems.
Les seves fulles en forma d’acícula (llargues i primes, com agulles) serveixen per minimitzar la superfície exposada al fred. A més, la saba conté substàncies anticongelants que eviten que les fulles es congelin fins i tot a temperatures molt baixes.
Aquestes fulles tampoc cauen a l’hivern; per això es tracta de plantes perennes. Aquesta característica els permet realitzar la fotosíntesi durant tot l’any, i no només durant l’època de temperatures favorables, que en aquests indrets és molt curta.
Una altra adaptació important és la forma cònica de la capçada. D’una banda, facilita que la neu llisqui i no s’acumuli, evitant així el trencament de les branques. De l’altra, aquesta forma ajuda a optimitzar la captació de la llum solar, un recurs molt valuós en aquests ambients.
A l’Arborètum hi trobem representat el bioma dels boscos aciculifolis boreals, on es poden observar nombroses espècies vegetals pròpies dels indrets més freds del planeta.
